Web gallina Empordanesa

A Catalunya, entre el 1920 i 1925, la Mancomunitat organitzava concursos avícoles on es presentaven dues varietats de gallines empordaneses: blanca i rossa. En aquesta època el professor Rossell i Vilà va criar i seleccionar la varietat blanca en els galliners de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. L’any 1925 es va dispersar la Mancomunitat i van desaparèixer els grups de gallines que s’havien format. En el 1933 els serveis tècnics de ramaderia de la Primera Generalitat, sota la direcció de Rossell i Vilà, van recollir exemplars d’aquestes gallines i van obtenir un nucli de color blanc. Després de la mort de Rossell, la raça es va criar a la Granja Avícola de Caldes de Montbui. Al final de 1938 aquella població va desaparèixer a causa de la falta d’aliments durant la postguerra. No obstant això, les gallines empordaneses es van anar mantenint en les cases rurals de l’Empordà, encara que sense definir i amb perill de desaparició.
El 1982 la Diputació de Tarragona va propiciar la seva recuperació i es recolliren ous fèrtils i aus en masies de l’Empordà que, traslladats en el Centre Mas de Bover de l’IRTA a Constantí, entre 1985 i 1989 es va augmentar i uniformar una població amb diverses coloracions de plomatge. Per això es van tenir en compte antecedents històrics i possibilitats genètiques. Com a resultat, la població inicial va quedar estructurada en cinc varietats: Blanca, Roja, Rossa, Blanquirossa i Aperdiuada, atenent a l’homozigosi d’uns gens de color, i se’n va redactar el patró actual.
A l’IRTA es continua desenvolupant un programa de conservació i estudi de la raça. Aquest programa, es desenvolupa amb l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Empordanesa que, mitjançant un conveni, reconeix l’IRTA com a institució per vetllar tècnicament per la conservació de la raça i per la gestió del seu llibre genealògic.

És una au més aviat lleugera i molt rústica. Sensible al calor però resistent al fred.
Les polletes inicien la posta entre els 4,5 i els 5,5 mesos de vida, encara que n’hi pugui haver algunes que ho facin cap els 4 mesos. El pes de la polleta al inici de la posta és al voltant de 1,5 kg. La gallina adulta pesa entorn d’uns 2,2kg. El nombre d’ous mitjà esperat al final del primer any de posta és d’uns 180, excepció feta de la varietat roja a la qual l’IRTA ha aplicat un procés de millora genètica i la posta s’ha situat a 220 ous l’any. Els ous tenen la closca d’un color marró rogenc força intens i tonalitats blavoses. En el primer any de posta els ous arriben a pesar 60 g i és més aviat en la segona posta que són de bona grandària.
Els pollastres assoleixen els 2,2 kg cap els 4,5 mesos de vida, edat en la que arriben a la maduresa sexual, el gall adult pot arribar a pesar cap a 3 kg.
Al voltant d’un 14% de les gallines es posen lloques i poden incubar els propis ous. Quan això passa, solen portar la incubació a terme i tenen un bon comportament matern vers els pollets. De totes maneres, la forma més habitual de reproduir-la és mitjançant una incubadora. Els galls en època fèrtil i en una proporció d’1 gall per 10 gallines, donen una fertilitat dels ous de cap el 90%. La incubabilitat del ou fèrtil se situa entre el 80 i el 85% i l’eclosió mitjana que hom n’espera està entorn d’un 72%.